12 de setembre del 2017

El preu de l'habitatge puja un 10% a Barcelona i Madrid en un any

Les grans ciutats disparen el preu dels pisos, que pugen un 5,6% a Espanya

Un dia després que Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), tornés a negar l'existència de bombolles en l'eurozona, l'estadística del mercat de l'habitatge a Espanya va qüestionar la seva contundència. Segons les dades de l'INE fins a juny, els pisos van pujar un 2% addicional en el trimestre i un 5,6% en els últims dotze mesos

El preu de l'habitatge porta ja tretze trimestres consecutius a l'alça en tot el país, encara que s'ha disparat, sobretot, a les principals ciutats. Madrid i Barcelona són les que han provocat que en les dues comunitats autònomes que lideren els preus avancin a major velocitat que en la resta. A Madrid pugen gairebé un 11% en els últims dotze mesos. A Catalunya, una mica menys, un 9,3%, però també moltíssim.

Què està passant? Anna Gener, sòcia d'Aguirre Newman Barcelona, explica que “els preus estan pujant, potser massa ràpid, sí, però tot obeeix a la llei de l'oferta i la demanda, i aquesta última és ara mateix molt forta”. Els bajísimos tipus d'interès en l'eurozona i el continu increment dels preus de l'habitatge porten als inversors a buscar alternatives als actius financers comprant pisos. Encara que paguin cada vegada més, com els preus pugen, segueixen sent operacions interessants.

Però la crisi iniciada en el 2007 recorda que aquesta tendència no durarà per sempre. “És probable que els preus continuïn pujant, però crec que aquest ritme no és sostenible i en algun moment es començaran a desaccelerar i s'estabilitzaran”, afegeix Gener. Al marge de les dinàmiques pròpies de cada mercat, la macromarcarà la pauta.

En aquest sentit, els experts apunten al fet que la normalització de la política monetària en l'eurozona ja està en marxa i es preveu que al gener del 2018 el BCE redueixi les compres mensuals de bons i un any després, cap a març del 2019, realitzi la primera pujada de tipus. Ningú espera una escalada brusca i això, traduït a l'immobiliari, implica que encara queda marge de pujada en els preus.

Pel costat de l'oferta, el mercat presenta poques novetats per al conjunt del mercat. Quan encara queda estoc per absorbir de la passada crisi, la promoció d'habitatge nou s'accelera des dels mínims històrics encara que encara està molt lluny del desitjable en molts llocs. Per exemple, a Barcelona, on es van arribar a iniciar 126.000 habitatges en el 2006, amb prou feines es van començar 8.300 l'any passat. Aquest any, segons dades de la Associació de Promotors de Catalunya (Apce), les noves promocions rondaran les 12.000 habitatges. “És poc. El normal seria el doble, unes 23.000”, apunta Lluís Marsà, president de l'entitat.

Per a aquest empresari, la relativament escassa nova oferta és la causa que els preus estiguin pujant tant. “Hi ha molt poc producte nou i on hi ha demanda de debò amb prou feines existeix oferta, la qual cosa tensiona els preus cap amunt”, afegeix Marsà. En el cas de Barcelona, a més, aquesta situació de desacoblament entre oferta i demanda està especialment acusada pels diners exteriors. “Barcelona aguanta molt bé l'increment de preus, però fora no és així i estan molt més ajustats”, conclou.

Al mercat de segona mà, l'alça dels preus a Espanya va ser del 5,8% en l'últim any, superior al 4,4% de la nova. La raó, novament, és la inversió, que es produeix en molts casos per nodrir un mercat del lloguer també a l'alça. Gener, d'Aguirre Newman, també veu límits aquí: “Els salaris donen pel que donen i el recorregut a l'alça pot acabar aviat perquè ningú pagarà segons quins preus”.

Els experts creuen que haurà recorregut a l'alça mentre els tipus segueixin tan baixos com l'estan ara mateix

Font: www.lavanguardia.com