12 de gener del 2018

No serÓ solament l'IBI, seran cinc impostos

El passat 30 de desembre de 2017 es va publicar en el BOE el Reial decret Llei 20/2017, de 29 de desembre, pel qual es prorroguen i aproven diverses mesures tributàries i altres mesures urgents en matèria social, entre elles, la que contempla els coeficients d'actualització dels valors cadastrals per 2018. Fins a cinc impostos podrien veure's afectats a l'alça amb aquesta mesura del Govern: l'impost sobre béns immobles (IBI), l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF), l'impost de transmissions patrimonials (ITP), l'impost sobre successions i donacions, i l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), comunament denominat plusvàlua.

La quantitat que paguen anualment els propietaris d'habitatges, locals i terrenys en concepte de l'impost sobre béns immobles (IBI) pujarà en 2018 en 1.296 municipis espanyols, mentre que baixarà en 534 localitats. Entre els municipis que revisen a l'alça els seus immobles figuren València, Teruel, Logronyo, Huesca, Huelva, Cadis i Badajoz.
Els coeficients d'actualització de valors cadastrals al fet que es refereix l'apartat 2 de l'article 32 del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, queden fixats per 2018 conformement al següent quadre:

L'aprovació d'aquests coeficients d'actualització dels valors cadastrals per 2018 suposa una mesura que té una repercussió immediata en l'impost sobre béns immobles, ja que aquest impost es reporta l'1 de gener de cada any natural.

Així, si tenim un contribuent que té un ben urbà en un municipi la ponència del qual de valors és de l'any 1990 (el coeficient del qual d'actualització cadastral és d'1,08) i el valor cadastral de la qual és de 200.000 euros (suposant un tipus de gravamen del 0,075), va a pagar 120 euros més respecte a l'any 2017.

D'altra banda, indirectament la pujada del valor cadastral va afectar a una altra sèrie de tributs relacionats amb béns immobles pels quals la determinació de la base imposable d'aquests impostos influeix de forma més o menys directa la determinació del valor cadastral. Entre uns altres podem citar: en l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF), per aquest mateix immoble que té el contribuent, si no es tracta de la seva residència habitual i suposant que té un valor cadastral de 200.0000 euros, el contribuent va a haver de declarar una imputació de renda immobiliària en l'IRPF de 4.320 euros, en comptes de 4.000 euros.

Hem de tenir en compte que en l'IRPF, la determinació de la renda immobiliària imputable que correspongui a cadascun dels immobles urbans es realitza mitjançant l'aplicació dels següents percentatges: 1) amb caràcter general, el 2% del valor cadastral del ben; 2) l'1,1% en els següents suposats: 2.1) immobles els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors; 2.2) immobles que manquin de valor cadastral o aquest no s'hagués notificat al contribuent, la renda a imputar serà l'1,1% sobre el 50% del major dels següents valors: el comprovat per l'Administració a l'efecte d'altres tributs o el preu, contraprestació o valor de l'adquisició.

Altres impostos que poden veure's afectats són l'impost de transmissions patrimonials (ITP) i l'impost sobre successions i donacions. En aquests impostos, en la gran majoria de comunitats autònomes d'aquest país la base imposable es determina pel valor que s'estableix en el Cadastre, multiplicat pels coeficients fixats per cada Administració autonòmica. Així ocorre, entre unes altres, en les següents comunitats autònomes del nostre país: Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Cantàbria, Extremadura, Galícia, País Basc.

A manera d'exemple, si transmetem un ben immoble urbà el valor cadastral del qual és de 200.000 euros, si hem d'aplicar un coeficient d'actualització de l'1,08 i aplicant un tipus impositiu del ITP del 6%, suposa que el comprador va haver de pagar 960 euros més que si el mateix ben hagués estat venut a la fi de 2017.

Finalment, no hem d'oblidar un impost molt polèmic al moment actual com és l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), comunament denominat plusvàlua, la base imposable de la qual d'aquest impost es determina pel valor cadastral que té el sòl. De tal manera que si tenim un contribuent que té un ben que adquireix l'any 2000 amb un valor cadastral del sòl de 60.000 euros, aplicant un coeficient d'actualització cadastral de l'1,08, de vendre-ho a la fi de l'any 2017 a vendre-ho al començament de 2017 va suposar que aproximadament hagi de pagar 1.231,20 euros més, si per al citat càlcul del IIVTNU solament tenim en compte la normativa reguladora del IIVTNU que estableix la Llei d'Hisendes Locals.

Fent recopilació de tots els impostos citats i tenint en compte el supòsit pràctic plantejat, la pujada del valor cadastral en aquest cas pot suposar gairebé 1.500 euros d'ingressos per a les arques de les diferents Administracions públiques del nostre país. Si extrapolem aquest resultat para entorn d'1.296 municipis i tenint en compte el nombre de béns immobles que pot existir en cada municipi, podem arribar a fer-nos una lleugera idea de l'impacte econòmic que pot plantejar aquesta mesura.

Per concloure, aconsellem que revisin el càlcul del valor cadastral dels seus immobles, ja que com hem pogut veure, les conseqüències tributàries que el valor estigui mal calculat no solament afecta exclusivament per determinar la quota tributària de l'IBI, sinó que poden veure's afectats una altra sèrie de tributs com els citats en el present article.

Font: www.cincodias.elpais.com