12 de febrer del 2018

'Et protegeixo d'ocupes a canvi d'allotjament'

Prolifera un insòlit mercat de persones sense recursos que s'anuncien per evitar usurpacions a canvi d'un sostre i de gent disposada a pagar a qui li aconsegueixi un pis per ocupar

"El meu nom és Fanny i m'ofereixo per cuidar el seu pis o casa de forma gratuïta a canvi d'allotjament a Barcelona, protegir-la d'okupes il·legals". És una idea desesperada. Ni la primera que pensa ni la ideal, confessa, però sí l'única que es pot permetre aquesta dona de 67 anys abans de veure's al carrer. Quan no hi ha forma humana d'aconseguir un lloguer assequible ni forma de guanyar més diners, ni opció a ajudes socials, l'equació es torna forçosa en els casos desesperats: ocupar un habitatge buit o en desús. Però el fenomen de l'ocupació ha aconseguit nivells tan desbocats a Catalunya en els últims que està generant surrealistes mercats paral·lels. Persones que s'anuncien buscant un sostre a canvi de donar vida a un pis protegint-ho d'invasors no desitjats. Molta gent que busca a algú que localitzi pisos susceptibles d'ocupar a canvi de sumes que van dels 200 als 1.000 euros. Especuladors disposats a comprar pisos barats amb okupes inclosos. Empreses que ofereixen intervenir (o treure) als ocupants. Usurpadors professionals que fan de la desesperació un negoci.

Sobre la irrupció de les màfies que prenen pisos buits (generalment de bancs) i venen les claus a persones necessitades s'han escrit rius de tinta durant la crisi. La pràctica tenia a veure amb l'altíssima desocupació i la incapacitat de moltes persones d'assumir les seves hipoteques o lloguers, abocades a desnonaments. Però amb l'inici de la recuperació econòmica, als (molts) casos que segueixen sense recursos se sumeixi una onada de persones que malgrat tenir algun tipus de treball són incapaços d'assumir els disparats lloguers de l'últim any. "No hi ha manera d'aconseguir un habitatge, ho he intentat tot i com no em veig capaç d'ocupar, he pensat a oferir-me per evitar altres ocupacions a canvi d'un allotjament", explica Fanny a aquest diari.

La pràctica de l'okupació és ara més polièdrica que mai. Conviuen la ideològica (que rebutja la propietat i combat el luxe de mantenir milers d'habitatges buits), la forçosa (quan no es pot optar a un sostre d'una altra manera) i la delictiva (els qui trafiquen amb pisos buits usurpats o opten per viure gratis a costa de burlar les deficitàries lleis sobre aquest tema). Però entorn d'ella s'ha generat un submercat propiciat pels abusos en el sector de l'habitatge i pel gran increment dels lloguers, que no s'acompanya de salaris proporcionals.

Peticions d'auxili

Les màfies ja no solament ofereixen claus entre població necessitada d'habitatge. És tanta la demanda que són els propis afectats els que insereixen anuncis en internet clamant per algú que els faciliti una adreça. Rosa J., una de les anunciants, confessa que ha buscat i rebuscant entre les llistes de pisos de bancs, però "està tot agafat, la gent ja no té por, solament busca una casa". Per això es va atrevir a oferir 500 euros per un "chivatazo" i algú que li obrís una porta il·legalment. Sap que després haurà d'esperar 48 hores amagada per burlar un desallotjament expréss, consolidar l'habitatge i garantir uns mesos de recer fins que arribi una ordre judicial, explica.

Els afectats diuen que ja no troben pisos buits i ofereixen diners a qui els obri alguna porta il·legalment
En milanuncios.com es multipliquen els exemples. A un costat, missatges com el de "home fort i ben organitzat" que s'ofereix a cuidar "la teva propietat perquè no te l'ocupin a canvi de viure jo en ella", a Barcelona. La casuística no té fons, sense distinció d'edat ni sexe. Fins i tot hi ha ocupes que estan a la vora del desallotjament i busquen companys "discapacitats" o "mares amb nens petits" per perllongar la seva estada amenaçada.

Fanny va treballar cuidant ancians i ara viu d'una pensió no contributiva de 436 euros, de manera que ni aconsegueix un lloguer al seu abast ni tampoc l'hi facilitaria ningú, ja que va ser desnonada del seu pis i sobre ella pesa un deute pendent de més de 100.000 euros. Viu a casa d'una amiga però no pot perpetuar aquesta situació. I el més preocupant, no ha rebut ofertes al seu anunci. 

Sabent que un final feliç a aquests avisos és difícil, la majoria d'afectats pel drama de l'habitatge es mostren ja radicals. Disposats a ocupar ilegament, però sense capacitat física per trobar un pis buit o sense valor per usurpar-ho. "Urgeix pis per okupar", titula el seu anunci -entre molts altres- Aroa. Busca "pis de banc per okupar en L’Hospitalet, sóc separada amb 4 filles", detalla. Al telèfon, la dona és la veu de la derrota. Se li acaba el contracte de lloguer social de 200 euros, té 4 nenes, treballa tot el que pugues com a netejadora, està disposada a pagar fins a 500 euros mensuals… però "no hi ha gens", insisteix. "El més barat que trobada són 50 metres per 800 euros i amb fiances que no puc pagar". I encara que aconseguís la casa… no té nòmina. No veu més sortida que ocupar. "Preferiria trobar un pis buit, cridar a la porta i avisar a algun veí de la meva situació..., que no donarem problemes, però ja no queden pisos buits aquí". Per això pagarà de 300 a 400 euros a qui li obri una porta.

Situacions tràgiques

L'oferta al voltant d'aquesta problemàtica abasta empreses que obertament s'anuncien per negociar o desocupar habitatges, com ja va informar aquest diari, així com infinitat d'inversors que compren tot, "no importa estat ni okupes". Però les cerques particulars són les més esquinçadores: "Busco ajuda per okupar casa a Barcelona", demana una dona que afirma estar malalta de càncer i a la vora del desnonament per impagament. "Puc pagar 500 euros perquè m'obrin la porta, em connectin subministraments i em canviïn el pany", clama.

Una empresa afirma que cada vegada instal·len més portes antiokupa i instal·len més de 500 al mes a Catalunya, el 90% a la província de BCN

En semblant conjuntura, bancs i inversors amb pisos buits opten per tractar de blindar-los amb portes metàl·liques difícils de rebentar, o que precisen de tant baluern que s'alerta al veïnat. Però crida l'atenció que cada vegada siguin més els particulars (amb pisos pendents de vendre, canvis de domicili, herències...) els que elijenaquesta dràstica opció, expliquen fonts de STMSeguretat, entre els líders de vendes del sector. A Catalunya instal·len més de 500 al mes, la gran majoria a la província de Barcelona i, sobretot, en L'Hospitalet i el barri del Raval, explica un portaveu. Costen uns mil euros i explica que la demanda creix sense treva. Fins i tot ja hi ha sector de revenda, reflecteixen també els anuncis, entre els qui ja han passat el glop.

HISTÒRIES HUMANES DESPRÉS DELS ANUNCIS

Molts dels qui es veuen abocats a publicar anuncis per aconseguir un allotjament alternatiu no dubten a incloure el seu nombre de mòbil personal, en altres casos demanen comunicació per email. En alguns casos recollits per aquest diari s'han canviat noms a petició dels afectats. 

Una mare sola disposada al trasllat
Silvia busca "trepitjo okupa amb urgència i pagaria al comptat", no importa que se situï a Barcelona, Badalona, Rubí, Sabadell, etc... precisa. I promet "màxima serietat". A l'altre costat del telèfon explica que és barcelonina però està vivint en la Costa Brava. Té 31 anys i un fill pel qual no compta amb més recursos que el seu treball netejant cases per hores, sense contractes. Però ni tota la seva energia basta per poder afrontar el seu lloguer i les despeses. "No arribo, no sé què fer, no veig solució". Està propera a un desnonament i el bastant enfonsada per estar disposada a mudar-se on sigui a la recerca d'un pis buit, encara que perdi els seus eventuals ingressos, que un mes bo aconsegueixen els 750 euros. "No em vull veure al carrer amb un nen, i ja he demanat ajudes i m'ho han negat tot, fins a les ajudes de menjador", sospira. En el seu currículum té el batxillerat, estudis de maquillatge i caracterització, de quiromasatge... Il·lusions en sac trencat.

Un jove que ja va custodiar una casa contra l'okupació
Dimitri vol esgotar totes les opcions legals per trobar una llar legalment. Per això protagonitza un dels anuncis de petició d'allotjament a canvi de vigilància antiokupa i de treballs en la llar que li prestin. És jove, solament 22 anys i té papers, però va néixer a Camerun i no ho ha tingut fàcil. Durant un temps va aconseguir custodiar una casa temporalment a València, on solament li cobraven les despeses de subministraments. La va mantenir lliure d'usurpadors i neta, assegura, fins que la propietària va tornar i a ell no li va quedar més opció que el domicili matern en L'Hospitalet. Somia amb emancipar-se i creu que podria ser útil donant protecció. "Acceptaria qualsevol cosa que surti", diu a EL PERIÓDICO, esperançat. En la seva publicació es defineix "seriós i responsable", diu ser "fort" i poder mantenir ocupes allunyats i realitzar tasques en l'habitatge, a més de pagar les despeses de comunitat. Ningú li ha contestat encara.

Una parella pendent de triar llar buida per comissió
Álex i la seva núvia són dues treintañers que viuen a Badalona i, sense veure una altra sortida, s'enfronten a una vida de parella en un habitatge pres per la força. Resideixen en el pis d'una coneguda, que portava anys deshabitat i on van negociar un lloguer assequible (400 euros). Però el dia de la mudança la dona no es va presentar quan ells tenien ja els seus estris i mobles al portal, així que van entrar pel seu compte "per necessitat" i encara que es van oferir a pagar, la propietària els va denunciar. No va haver-hi manera d'aconseguir un acord i el desnonament és imminent per a aquest tècnic de so en atur i la seva parella, que cuidava a una senyora major i tampoc té ara ingressos.

En el seu anunci adverteixen de la seva dura situació i ofereixen 500 euros a qui els obri algun pis o casa de banc. Com sempre plou sobre mullat, la mare d'Álex està sofrint el mateix malson, amb el seu pis familiar a punt de ser subhastat. Els serveis socials solament li brinden ajuda per trobar una habitació de lloguer, es lamenta. Compte que ha rebut diverses trucades de gent en la seva mateixa situació, o un noi que els dóna les claus del pis okupat del que li van a tirar perquè els rellevi... Però de moment, aquesta setmana han acceptat quedar amb una okupa que els portarà a veure diversos habitatges de bancs i els buscarà a algú que els coli dins per 200 o 300 euros. Llavors tocarà afermar l'ocupació i empadronar-se al més aviat possible, segons els han aleccionat.


Font: www.elperiodico.com