09 d'abril del 2018

L'economia espanyola fins a 2020

L'expansió es mantindria fins i tot davant un hipotètic xoc financer

L'actual cicle expansiu és inusual, per mantenir un important superàvit extern i una inflació continguda, en línia amb l'evolució dels preus en altres països del nostre entorn. En anteriors èpoques, el creixement anava acompanyat de desequilibris externs i d'una deterioració de la competitivitat, que acabava provocant una nova recessió.

Segons els escenaris de Funcas, aquestes condicions favorables haurien de mantenir-se durant els propers dos anys, en part pel bon comportament de l'economia europea. Així doncs, es preveu una desacceleració gradual de l'economia espanyola, que encara creixeria per sobre del 2% en 2020. La desacceleració procediria del consum de les llars, que difícilment podran reduir més la seva taxa d'estalvi, ja en mínims històrics. D'altra banda, l'impacte del conflicte secessionista a Catalunya es reduiria durant la resta del període de previsió.

A la fi de 2020, l'activitat s'acostaria al seu potencial no-inflacionista mentres que la taxa d'atur descendiria fins a valors propers al 10%. Algunes comunitats com a Balears, País Basc i Navarra, gaudirien d'una situació propera a la plena ocupació. No obstant això, mancant reformes, la qualitat de l'ocupació seguirà sent deficient. Els comptes externs llançarien un sòlid superàvit,mentre que la inflació subjacent seria inferior al 2%, en línia amb la mitjana de l'Eurozona. El deute públic es mantindria com un dels principals desafiaments de l'economia espanyola, però la seva senda seria descendent.



Les perspectives serien semblades si es prenguessin com a punt de partida les hipòtesis dels analistes més optimistes per a l'economia mundial. Sota aquest supòsit, l'atur i el deute es reduirien a major velocitat, sense pressionar sobre els comptes externs ni els preus —encara que la inflació s'acostaria al 2%— en 2020.

Quina capacitat de resistència tindria l'economia espanyola si es produís un xoc financer de magnitud similar al de 2011? Aquest any l'economia es va desplomar, conseqüència de l'augment acusat de la prima de risc, de la rarefacció del crèdit i de l'aturada de l'economia europea. Ara com ara, no obstant això, un xoc financer provocaria un important aturada del creixement, però no una recessió. A més, el superàvit extern es mantindria.

Aquest resultat s'explica pel punt de partida, relativament favorable en comparació de la situació anterior a la crisi. Entre 2010 i 2017, les empreses van reduir el seu endeutament en més de 310.000 milions d'euros, i les llars ho van fer en 170.000 milions. Per tant, un augment de tipus d'interès tindria un impacte més limitat que en anys anteriors. En el cas de les empreses, per exemple, s'estima que els pagaments d'interessos augmentarien la meitat que en 2011 en cas de xoc financer. Així mateix, les entitats bancàries mantindrien la seva capacitat per concedir crèdits, fruit de la millora dels ràtios de liquiditat i de la morositat. A més, les entitats han reduït la seva exposició al deute sobirà, la qual cosa modera el risc de contagi d'un hipotètic augment de primes de risc sobre els balanços bancaris.

Malgrat tot, l'economia espanyola sofriria una pèrdua de confiança, per l'elevat nivell d'endeutament públic. Una altra font de vulnerabilitat és la precarietat laboral. L'elevat pes de l'ocupació temporal afavoreix la realització de forts ajustos de plantilla en les etapes de recessió, en major mesura que en altres països europeus, amb un efecte pro-cíclic sobre el creixement.

En suma, tot apunta al fet que l'economia espanyola està millor posicionada que en anteriors èpoques per respondre a xocs externs. No obstant això, els escenaris no contemplen la possibilitat d'una guerra comercial, que podria sorgir arran de les mesures proteccionistes anunciades per EUA. A nivell intern, en tots els escenaris, el deute públic i la qualitat de l'ocupació es mantenen com els principals desafiaments que té el país a mitjà termini, posant de manifest la necessitat de noves reformes.

Raymond Torres és director de conjuntura i anàlisi internacional de Funcas. @RaymondTorres_

INDÚSTRIA

Al febrer, l'índex de producció industrial es va incrementar un 3,1% respecte a un any abans, és a dir, 2,4 punts més que la taxa registrada al gener. L'energia i els béns de consum durador són els que més creixen, i els béns de consum no durador els que menys. En el que va d'any, les branques manufactureres més dinàmiques són les de fabricació de béns d'equip, reparació i instal·lació de maquinària i equip, i fabricació de fusta i suro. Entre les quals menys creixen, destaca la producció de vehicles de motor.

Font: www.elpais.com