05 de juliol del 2018

Entra en vigor la llei de desnonament exprés contra els okupes: què opinen els experts

Ja està en vigor la Llei 5/2018, més coneguda com la llei de desnonament exprés, una normativa que va ser aprovada per la Comissió de Justícia del Congrés a l'abril i que el seu principal objectiu és accelerar el desallotjament de les màfies que okupan habitatges de forma il·legal. 

El fenomen de l'okupació, un de les principals pors per a qualsevol propietari, ha anat creixent en els últims temps, amb els problemes i costos que comporta per als titulars legítims dels immobles. Es calcula que a Espanya hi ha entre 85.000 i 90.000 habitatges okupadas, i que la usurpació dels immobles residencials té un cost d'uns 21 milions d'euros a l'any sol a Madrid i Barcelona. 

Amb aquestes xifres sobre la taula, el mercat immobiliari necessitava un canvi normatiu per accelerar els desallotjaments d'okupes que procedeixen de màfies ben organitzades, sobretot tenint en compte que la recuperació d'un habitatge no resultava fàcil per la via civil i que les alternatives eren poc eficaces. 

Com explica Salvador Salcedo, soci del despatx d'advocats Àtic Jurídic, “l'exercici de l'acció de desnonament per precari era una les opcions, encara que plantejava un problema: en una ocupació il·legal no hi ha un ús tolerat pel propietari, ni cap tipus de relació prèvia amb l'ocupant, com ocorre amb el precari. Altres alternatives que tampoc resultaven efectives eren instar la tutela sumaria de la tinença o de la possessió d'una cosa i l'exercici d'altres accions a l'empara de la Llei Hipotecària”. Una normativa que s'ha retardat més de l'esperat: a pesar que la seva entrada en vigor estava prevista per abans de l'estiu, el canvi de Govern ha posposat la seva aprovació definitiva en les Corts. 

Per això, recalca l'advocat, la reforma no podia fer-se esperar més: era necessari “donar una resposta eficaç a aquesta problemàtica, escurçant els terminis perquè sigui efectiva la recuperació de l'habitatge okupada en un menor temps, evitant haver de recórrer a la via penal”, que és una altra alternativa que sempre ha estat sobre la taula. 

L'objectiu de la llei que va entrar en vigor el passat 2 de juliol: agilitar el desnonament a través de la via civil, encara que no està disponible per a qualsevol propietari.

Tal com havia aprovat la Comissió de Justícia del Congrés a proposta del PDeCat i amb el suport dels partits PP, Ciutadans i PNB, solament podran beneficiar-se d'aquesta solució de desnonament exprés els particulars, les entitats sense ànim de lucre i les Administracions Públiques que siguin propietàries legístiques dels immobles okupados. Així, queden fora de la normativa tant els bancs com uns altres grans forquilles d'habitatges com poden ser les immobiliàries o els fons d'inversió.

Però, com funciona? Des d'Àtic Jurídic recorden que “les demandes que es presentin podran dirigir-se contra els ocupants de l'immoble, en cas de desconèixer la seva identificació, sense perjudici que les mateixes puguin lliurar-se a qui es trobi en l'habitatge okupada al temps en què es practiquin les notificacions”.

I quant triga el procediment? La normativa contempla un termini de temps breu. “Si el demandant ha sol·licitat l'immediat lliurament de la possessió, el Jutjat dictarà decret requerint als okupes perquè en el termini de 5 dies aportin el títol que justifiqui la seva possessió, i de no fer-ho dictarà acte ordenant l'immediat lliurament contra el qual no cabrà recurs algun”, aclareix Salcedo, qui afegeix que “l'oposició a la demanda solament podrà fundar-se en l'existència del títol de possessió per part de l'ocupant per posseir o en la falta de títol per part del demandant”. 

Així, recalca l'advocat, “la sentència podrà executar-se sense necessitat que transcorri el termini de 20 dies d'espera previst per a l'execució de resolucions de condemna”. 

El compliment dels terminis, el gran dubte
Per als economistes i experts del mercat immobiliari, l'entrada en vigor de la normativa podria animar a més propietaris a treure al mercat els seus habitatges buits en un moment en el qual la demanda està superant l'oferta disponible i com a conseqüència s'estan tensionant els preus.

Els juristes, no obstant això, tenen dubtes sobre la capacitat real del sistema per complir uns terminis tan breus de temps. A pesar que estan convençuts que la normativa escurçarà el temps necessari per recuperar un habitatge, alerten que caldrà esperar per comprovar si realment la justícia pot aconseguir-lo amb la sobrecàrrega de treball que tenen.

Font: www.idealista.com