03 de setembre del 2018

La urbanitzaciˇ massiva de la costa espanyola des de 1988 estÓ acabant amb els seus recursos natura

El progrés de la construcció a les costes ho està destruint tot. També els recursos naturals que proporciona el litoral. Així ho assenyala l’informe Costi El Que Costi/A Tota Costa, elaborat per Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat, que avalua per primera vegada l’estat de la costa espanyola en base a la pèrdua de béns i serveis ambientals dels deu primers quilòmetres de franja litoral.

L’informe, presentat en una roda de premsa a bord del vaixell MY Esperanza de Greenpeace, ens dona una dada implacable: el 80% dels recursos ambientals que proveeix la costa està degradat a causa de la urbanització massiva. Concretament, en els últims 30 anys (des de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988), la superfície de costa urbanitzada s’ha duplicat, i ha passat de 240.000 a 530.000 hectàrees, la qual cosa implica que un 13,1% de la costa espanyola està urbanitzada, en comparació amb el 2% de l’interior del territori nacional. En suport a l’informe, Greenpeace publica imatges i vídeos que evidencien de manera dramàtica aquesta situació a les diferents regions.

Els ecosistemes costaners proporcionen béns i serveis ambientals claus per al desenvolupament econòmic i social: seguretat alimentària, R+D o turisme, entre d’altres. També són la taula de salvació per adaptar-nos als impactes del canvi climàtic al litoral, en un context d’esdeveniments climàtics extrems: generen pluges per frenar l’avanç de les sequeres i, alhora, funcionen com a amortidors d’inundacions i controlen l’erosió del sòl.

“A causa de dècades de desenvolupament immobiliari i d’infraestructures al litoral, l’ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva. Això deixa com a llegat una costa saturada i incapaç de generar els béns i serveis necessaris per a un desenvolupament futur sostenible”, ha declarat Paloma Nuche, responsable de la Campanya de Costes de Greenpeace. “No podem quedar-nos de braços plegats mentre la costa, la franja més valuosa i rica del nostre territori, segueix aquest declivi imparable. L’augment de població, tant pel que fa a locals com turistes, augmenta la demanda de subministraments (menjar, aigua dolça, electricitat…) i, al mateix temps, la generació de residus. Al final, el que tenim són ecosistemes menys productius i més contaminats”, ha subratllat Nuche.

La destrucció costanera, per regions

Segons l’estudi, la urbanització del sòl i la destrucció dels ecosistemes varien entre les diferents regions i es concentren en determinades zones, especialment al Mediterrani i a l’Atlàntic sud, on arriba al 17,4%, i en especial a les províncies de Barcelona (40,9%), Màlaga (26,2%) i Alacant (28,5%). Dins de cada regió, tampoc es distribueix per igual: la transformació és més intensa prop del mar. D’aquesta manera, un 36,5% de la línia de platja està urbanitzada a Espanya i més d’un terç dels ecosistemes adjacents han estat destruïts per l’acció humana.

• Catalunya presenta el percentatge més alt de superfície de costa urbanitzada, el 26,4%.
• La Comunitat Valenciana ocupa la segona posició en aquest rànquing de destrucció costanera, amb el 23,1% del seu litoral degradat i el 74,3% de la seva línia de platja urbanitzada.
• En tercer lloc es troba Andalusia amb un 15,4% degradat.
• A continuació hi trobem el País Basc, amb el 12,8%, tot i que en el període analitzat (2005-2014) és un dels territoris que menys ha patit la degradació dels ecosistemes costaners.
• Molt a prop, es troba la Regió de Múrcia, amb un 12,6 %, territori on s’observa una tendència a la deterioració de tots els serveis naturals de la costa.
• En sisè lloc tenim Cantàbria, amb el 12,2% dels seus serveis costaners degradats, especialment a causa de la intensificació de la urbanització.
• La segueixen les Illes Canàries, amb un 11,9% d’espais costaners degradats a causa de la construcció i els incendis forestals.
• Completen la llista Galícia (8,4%), Illes Balears (7,2%) i Astúries (6,7%), els tres territoris amb un percentatge més baix de paisatge costaner degradat.

El benestar de la població, en risc

La pèrdua més alarmant de serveis ambientals correspon a la superfície ocupada per cultius i pasturatges, principals generadors d’aliments; en total, s’han reduït un 13,1%. Això, juntament amb l’expansió de les zones urbanes i l’augment de la construcció a peu de platja, indica un canvi en l’activitat econòmica i d’usos del sòl que es caracteritza per un abandonament de les activitats agràries lligades al món rural, en favor d’una economia basada en el turisme massiu.

La reducció d’un 10,6% de la vegetació de la ribera dels rius i altres llits d’aigua també implica un greu risc, ja que augmenta la indefensió de la població davant esdeveniments climàtics extrems. Les pluges torrencials, gotes fredes o tempestes com les de l’hivern passat van en augment a causa dels efectes del canvi climàtic. Les pluges torrencials, que descarreguen milers de litres ràpidament i amb un terreny erm sense vegetació o fins i tot urbanitzat en zones inundables, són un perill per a la seguretat ciutadana.

Altres serveis ambientals que també es perden són: la capacitat d’extracció de sal de les salines (una activitat que permet aprofitar els recursos naturals de manera sostenible i que acull una gran biodiversitat), la capacitat de generació de pluges per culpa de la pèrdua de boscos i aiguamolls (que aporten aigua d’evaporació a l’atmosfera) i la capacitat de gaudi a l’aire lliure (esports de muntanya, senderisme, educació ambiental, recerca…), afectats per l’artificialització del paisatge natural.

“El benestar de milions de persones depèn dels ecosistemes costaners. Els béns i serveis que ens proporcionen són bàsics per al manteniment de la vida humana. Per això, hem d’aturar la destrucció de la costa i dels seus serveis per no hipotecar el nostre futur”, ha declarat Paloma Nuche.

La pèrdua dels ecosistemes que proporcionen béns i serveis ambientals és una tònica a tot el litoral de l’Estat. Les úniques zones que es mantenen intactes són aquelles que tenen figures de protecció específica (parcs nacionals, parcs naturals, etc). Per això, Greenpeace reivindica una gestió adequada de tot el territori costaner, que tingui en compte els béns i serveis que aporten els ecosistemes, i que vagi més enllà de les fronteres dels espais naturals protegits.

Greenpeace conclou la seva anàlisi presentant una sèrie de propostes per revertir aquesta situació, entre les quals destaquen:

• Elevar la consideració política de la protecció del medi ambient i la biodiversitat, i reconèixer-ne el valor com a vector de la transició ecològica de l’economia espanyola.

• Augmentar el nombre d’àrees protegides al litoral, tant terrestres com marines, considerades clau per aturar el procés de degradació de la costa i garantir el bon funcionament dels ecosistemes.

• Dur a terme una planificació integral del litoral per sobre de l’escala municipal orientada a la conservació dels ecosistemes i en la qual es tinguin en compte els efectes del canvi climàtic.

• Declarar les zones de la Xarxa Natura 2000 europea com a espais naturals protegits autonòmics, especialment els que es trobin en l’àmbit de competència de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar (Ministeri de Transició Ecològica).

• Crear infraestructures verdes i corredors que protegeixin els processos ecològics essencials.

• Establir les infraestructures ambientals necessàries per aconseguir el 100% de la depuració de les aigües residuals continentals i acabar amb els abocaments contaminants al mar.

Font: www.es.greenpeace.org