13 de març del 2019

El preu de l'habitatge va pujar un 6,7% en 2018, la major alça des de 2007

L'índex elaborat per l'INE se situa en el seu nivell més alt des de 2011, encara que encara lluny dels preus de la bombolla

El preu mitjà de l'habitatge a Espanya es va incrementar una mitjana del 6,7% a tancament de 2018, marcant la major pujada des de 2007 i encadenant cinc anys consecutius d'increments, segons l'índex de preu de l'habitatge que elabora l'Institut Nacional d'Estadística. L'habitatge nou va pujar un (6,4%), una mica menys que la de segona mà (6,8%), que marca també la major accelerada des de l'esclat de la bombolla immobiliària en 2008. Amb aquesta pujada, l'índex (que representa el preu de l'habitatge) es col·loca en el seu nivell més alt des de 2011, encara que està significativament per sota dels màxims aconseguits abans de la crisi.



Entre 2008 i 2013, el preu de l'habitatge lliure va registrar descensos anuals de diferent intensitat: del 1,5% en 2008, del 6,7% en 2009, del 2% en 2010, del 7,4% en 2011, del 13,7% en 2012 i del 10,6% en 2013. No va ser fins a 2014 quan el preu de l'habitatge lliure va tornar a taxes positives, amb un repunt anual mitjà del 0,3%, que en 2015 es va accelerar fins al 3,6%, en 2016 fins al 4,7%, en 2017 fins al 6,2% i l'any passat fins al 6,7%. És el major, per tant, des que en 2007 va començar a elaborar-se aquest índex. Aquell any, considerat el més àlgid de la bombolla, el preu de l'habitatge lliure va experimentar un creixement del 9,8%.

Per tipus d'habitatge, el preu de la de segona mà va augmentar un 6,8% l'any passat, registrant el seu major creixement des de l'exercici 2007. En el cas dels habitatges nous, el seu preu va avançar una mitjana del 6,4% en 2018, cinc dècimes menys que en 2017. En qualsevol cas, l'habitatge de nova construcció va encadenar cinc anys a l'alça.

Amb aquestes pujades, l'índex del preu de l'habitatge, un indicador que va néixer en 2015 i la base del qual 100 està precisament en aquest any, es col·loca en 118,595 punts. És a dir, la qual cosa en 2015 costava 100, avui costa 118,6. És el nivell més alt que registra aquest índex elaborat per l'INE des de 2011, quan es va situar en 124,8 punts. En el primer any de referència, 2007, l'índex estava en la seva cota més elevada, amb 149,6 punts.

Madrid, la major pujada

Per comunitats, Madrid va anar també la regió que va registrar una major pujada mitjana dels preus en 2018, amb un 10,2%, especialment per l'estirada de l'habitatge usat, que es va encarir un 10,9% respecte a l'any anterior. La nova va pujar un 6,4%. Malgrat ser elevats, les tres xifres són inferiors a les registrades l'any anterior. A Catalunya, la pujada en termes generals va ser del 8,8%, bastant parella entre els habitatges nous i usats i, de nou, inferior a la registrada en 2017. Ceuta i Melilla també van registrar pujades elevades, del 8,5 i del 7,8%, respectivament.

Per contra, Extremadura i Castella-la Manxa van ser les que menors creixements experimentaris. En la primera l'habitatge lliure es va encarir com a mitjana un 1,9% i en la segona un 2,4%. Aquestes diferències s'aprecien també en l'índex. Mentre que a Extremadura i Castella-la Manxa a penes arriba a 104 punts (és a dir, que els preus a penes han pujat des de 2015, que és l'any que es pren com a referència en base 100), a Madrid ja està en 133,3 i a Catalunya en 127,5.


Alentiment trimestral

L'estadística facilitada aquest divendres per l'INE, que s'elabora amb dades obtingudes de fonts notarials, també permet comprovar l'evolució trimestral dels preus. Així, en el quart trimestre de l'any passat aquests van evolucionar un 0,4% respecte als tres mesos anteriors. Es tracta de la pujada intertrimestral més baixa des de l'últim quart de 2015 (i igualant amb l'últim de 2016). En qualsevol cas, molt lluny dels ritmes, superiors al 2%, que es van registrar en els dos trimestres intermedis de 2018. L'estadística suggereix, en la línia amb el que apunten alguns analistes, que s'està produint una deceleració de preus. No obstant això, en un any en què s'ha experimentat la major pujada en més d'una dècada, caldrà esperar a veure l'arrencada de 2019 per a veure si la tendència es manté ja que tradicionalment el quart trimestre de l'any sol registrar menors increments que els precedents.

“Les diferents estadístiques que mesuren el mercat residencial mostren certa moderació de l'activitat en els últims mesos de l'any, que està relacionada amb el menor creixement econòmic, del turisme i el context internacional”, ha assenyalat la directora d'estudis del portal Fotocasa, Beatriz Toribio, en un comunicat.

Respecte al tercer trimestre de l'any, els preus van caure en vuit comunitats. A Extremadura la contracció va ser del 0,9%, a Navarra del 0,6% i a Múrcia del 0,2%. En un descens del 0,1% es van situar Astúries, Balears, Castella i Lleó, Madrid i País Basc. És especialment cridanera la caiguda a la regió de la capital. Encara que sigui lleu, no es registrava un trimestre negatiu en la Comunitat de Madrid des de 2013.

Font: www.elpais.com