08 d'abril del 2019

Per tot aix˛ no pot comprar la seva casa somiada

La piscina o l'ascensor són només alguns factors que pugen el preu dels habitatges. El comprador acaba renunciant a molts extres per abaratir costos

Una espaiosa i assolellada terrassa amb vistes, tres dormitoris, uns 100 metres quadrats, garatge i traster i, per descomptat, piscina, zones comunes, pista de pàdel i gimnàs. I tot això en una zona cèntrica o ben comunicada, amb serveis i transports, prop de família i amics. És l'habitatge ideal amb la qual somien la majoria d'espanyols. Però, com va dir Calderón de la Barca, "que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són". Perquè set de cada deu compradors han de renunciar-hi, segons la firma Century 21. Per a la seva sorpresa, la casa amb la qual fantasiegen al començament de la recerca té un preu inassequible.
 
De fet, "hi ha un 20% de la demanda que ja s'ha retirat del mercat, que ha renunciat a comprar perquè no pot assumir el preu de les grans urbs", analitza Ricardo Sousa, director general d'Century 21 Espanya i Portugal. Una tendència molt evident en l'obra nova que, a més de cara, és escassa. I això que el 62% dels espanyols que va comprar habitatge el 2018 va aconseguir negociar el preu, encara que poc: la rebaixa mitjana va ser de 11.800 euros, segons Fotocasa. Els que segueixen buscant el fan ratllant de la llarga llista, un a un, els elements que més encareixen el preu d'un habitatge. Són molts, per sort del comprador, que pot anar plomant casa ideal fins a poder comprar, simplement, una casa, encara que sigui interior i sense ascensor.
 
 
El primer al que està disposat a renunciar el comprador és a la urbanització amb piscina i àrees esportives. Això incrementa el preu un 15%, segons Sousa. Un 5% més caldria pagar si té traster, pel que és el segon element al que se sol renunciar. Que no tingui ascensor sol ser un motiu més perquè el venedor pugi o baixi el preu. "És un equipament bàsic des del punt de vista de l'accessibilitat, per aquest motiu l'absència d'ascensor pugui penalitzar el valor de l'habitatge entre un 20% i un 25%", explica César Escobar, responsable de zona en el departament de Control de Tinsa. El taxador avisa que com més alt és el valor de la casa, majors són aquestes diferències. Encara que aquí també cal tenir en compte que cada comprador, per la seva edat i perfil socioeconòmic, va donar més prioritat a uns serveis que a altres. Per exemple, en els centres urbans, on busquen pis els menors de 30 anys, no tenir ascensor podria no afectar tant en el preu com en el cas de les àrees residencials o zones d'expansió, on el demandant és una família amb fills, assenyala Fernando Font, vicepresident de Valuation Advisory de CBRE Espanya.
 
Segueix la suma o la resta. La diferència entre un pis reformat i un altre sense adecuarpuede arribar fins a un 15%, depenent de les qualitats constructives, de la zona i del grau d'intervenció, narra Escobar. Però compte, perquè repercutir el cost total de la reforma és un error dels que es poden pagar cars. "És la nostra principal batalla, el venedor pensa que pot afegir 60.000 euros al preu. El meu consell és que no inverteixi ni un euro, ni en pintura, perquè són diners perdut", creu Pau Abascal, agent de Re / Max Punt Zero a Majadahonda . Pot ocórrer, a més, que aquesta reforma no sigui del gust del comprador i posi en risc l'operació.
 
La següent renúncia són els metres quadrats, encara que no els dormitoris. El comprador valora els habitatges exteriors amb vistes a la via pública, encara que haurà d'estar disposat a pagar fins a un 20% més que per un pis interior que doni a un pati. Ara bé, "si és una zona amb alts nivells de soroll al carrer, un interior que doni a un pati d'illa pot estar més ben valorat", assenyala Escobar. Si poden, es llancen a per pisos alts amb terrasses. Però això també cal pagar-ho: entre 3.000 i 5.000 euros més per cada alçada, sempre que comptin amb ascensor, diu Sousa. La terrassa pot incrementar el preu un 10%, segons la mida i les vistes; i pel que fa a l'orientació, "el mercat valora més la sud, perquè aporta més lluminositat i assolellada, tot i que aquesta percepció pot ser diferent en zones de platja", adverteixen en Tinsa.
 
Però si hi ha alguna cosa que puja o baixa de forma dràstica el preu d'una casa és la ubicació. En alguns casos determina fins al 75% del valor, diu Abascal. I si aquesta ubicació correspon amb un barri amb serveis i equipaments i permet tenir-ho tot sota de casa (escoles, parcs, transports públics, hospitals, centres comercials, esportius i de lleure), molt millor. I més car. Per exemple, viure a prop dels Jardins del Real, a València, pot augmentar el preu de l'habitatge fins a un 74%, segons CBRE. Un pis al costat del parc del Retiro, a Madrid, és un 53% més car que a la resta del districte. Segons aquesta consultora, les cases a menys de 250 metres d'un bon col·legi són un 4% més cares en comparació de les més allunyades, i la seva disponibilitatdisminueix en un 82%.
 
Per tot això, són molts els que al final posen terra pel mig i se'n van a l'extraradi a la recerca de la seva casa ideal. El problema és que els preus ja estan pujant, també, a la perifèria de les ciutats.
 
Què deprecia l'immoble
 
Tant si es compra l'habitatge somiada com si no, el propietari corre el perill que es depreciï. I no pel pas dels anys. "Veïns conflictius, zones que s'estan degradant, okupacions manejades per màfies, canvis de negoci en els baixos d'un edifici que passin a ser sorollosos, reallotjaments de famílies conflictives". Aquests factors que narra Carlos Smerdou, conseller delegat de Fòrum Consultors, fan perdre valor a l'habitatge i són difícils de preveure. També, que l'edifici es converteixi en una sucursal de pisos turístics, les estacions d'autobusos massa a prop o un centre de reinserció social. Fins i tot, tenir un parc pot acabar sent un problema si hi ha usos indeguts, indica Smerdou. "Un habitatge al costat d'un hospital pot estar bé però si es situa prop de l'entrada d'ambulàncies doncs perjudica el valor", segons Tinsa. Els més malparats són els pisos més propers al problema. Si hi ha una discoteca als baixos, el primer és el més afectat, i l'últim, el que menys es deprecia.
 
Font: www.elpais.com