04 de juny del 2019

APCE busca millorar l'accés dels joves a l'habitatge

«Busquem fórmules perquè els joves obtinguin un finançament de fins al 95% del preu de l'habitatge»
 
Juan Antonio Gómez-Pintado, al capdavant de la patronal de promotores, critica la reforma del lloguer perquè recupera «velles fórmules que no han funcionat»
 
Els acusats repunts de l'habitatge, tant en propietat com en lloguer, que experimenten ciutats com Madrid i Barcelona estan expulsant als joves del mercat. Així ho reconeixen institucions com el Banc d'Espanya i patronals com l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya (APCE). Al capdavant d'aquesta última -i també de la promotora Via Célere- es troba Juan Antonio Gómez-Pintado, que destaca a ABC la necessitat que l'Administració «sigui conscient que cal ampliar l'oferta» per alleujar els preus.
 
-Han tocat ja sostre els preus a Madrid i Barcelona?
 
- Creiem que ja s'està produint una moderació. Els creixements interanuals de dos dígits són cosa del passat, el quin és sa i fa més sostenible el nostre sector. Necessitem increments moderats per evitar que se segueixi estrenyent el marge de finançament.
 
-S'ha creat una bombolla en el mercat del lloguer a les grans ciutats?
 
-No es pot parlar de bombolla perquè aquestes són sempre financeres, però sí que és cert que l'accés al lloguer en alguns casos és realment complicat, sobretot entre els joves d'entre 24 i 35 anys. S'està dedicant més percentatge del sou al lloguer que a la hipoteca, el que és un contrasentit. Hi ha un problema en aquest segment i qualsevol solució ha de passar per afavorir la sortida de més oferta al mercat.
 
-Què pes han tingut en aquest «problema» els pisos turístics?
 
- És un factor que incideix en l'oferta. A Espanya, a diferència d'altres països del nostre entorn com Alemanya, el 95% dels habitatges en lloguer estan en mans de petits propietaris, que opten per plataformes de pisos turístics perquè els donen més seguretat jurídica. Si fóssim capaços de donar-li aquesta seguretat als propietaris es destinarien més habitatges a lloguer de llarga durada.
 
-Què mesures es poden adoptar per millorar l'accés a l'habitatge dels joves?
 
-Estem treballant amb entitats financeres i companyies d'assegurances per millorar el finançament i que els joves només paguin una entrada del 5% de l'habitatge. Del 95% restant, un 80% ho oferiria el banc i un 15% estaria avalat per l'entitat d'assegurances, que analitzaria la capacitat de pagament d'aquesta persona.
 
-Però no generaria aquesta fórmula un endeutament excessiu, com va passar en el passat?
 
-No. Hem vist que hi ha un gran percentatge de gent jove que té capacitat de pagament però no han tingut capacitat d'estalvi encara. A Anglaterra es va impulsar un programa similar i es van vendre més de 400.000 cases. Hi ha un gran interès per part del sector financer en aquesta fórmula.
 
-Què impacte tindrà en el mercat la nova llei del lloguer?
 
-Encara és aviat per saber-ho, però és clar que la nova norma no va a favor de l'oferta. Cal tenir en compte que l'ampliació dels contractes a cinc anys que recull la reforma ja es va implantar en el passat i es va demostrar que no funcionava. Tornar a velles fórmules que no han tingut èxit no em sembla el més adequat. A més, la reforma discrimina entre persones jurídiques i físiques. L'hi posem difícil a les plataformes, que permeten ampliar l'oferta, professionalitzar el sector i regular de forma més eficient els preus.
 
-El any passat ja es van visar més de 100.000 habitatges. ¿Espanya necessita superar aquesta xifra?
 
-En una situació econòmica saludable el normal seria estar en un rang de 120.000 visats.
 
-Però ja hi ha informes, com un publicat recentment pel Col·legi de Registradors, que mostren que Espanya construeix més habitatge nou de la qual ven ...
 
-Això és perquè es triga molt, gairebé tres anys, a treure un habitatge al mercat des que s'obté el visat. El retard en l'atorgament de llicències ha empitjorat i ara es triga de mitjana 15 mesos, a Madrid triga entre un any i 18 mesos. Com a conseqüència, totes aquestes vendes es traslladen en el temps.
 
-Per què es produeixen aquestes demores per part de l'Administració?
 
-Per començar, no hi ha personal. A més, el sistema organitzatiu és molt caduc i falta digitalització. Aquí encara es lliuren en paper els projectes, el que genera molts retards. El sector ha crescut en els últims anys i ja representa el 6% del PIB, però segueix estant estigmatitzat.
 
-Com es pot solucionar la manca de mà d'obra en el sector?
 
-Crec que cal invertir més en formació dual, que ara està condicionada per sistemes caducs. És una tasca que també ens correspon a les empreses, perquè moltes vegades preferim contractar algú format, encara que sigui més car, abans de formar a algú.
 
Font: www.abc.es