23 d'agost del 2019

L'obligació de fer un 30% d'habitatge social frena la sol·licitud de llicčncies d'obres a Barcelona

Promotors i advocats urbanístics van recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la mesura de Colau i consideren que genera inseguretat jurídica
Set mesos després d'aprovar l'obligació de reservar un 30% d'habitatge social en les promocions immobiliàries de majors dimensions de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona només ha rebut 64 sol·licituds de llicències d'obres per a blocs residencials amb més de 600 metres quadrats, els que estan obligats. L'escàs nombre de sol·licituds confirma els presagis de promotors i advocats urbanístics, que preveien una aturada de l'activitat per una mesura que consideren que genera inseguretat jurídica i que ja ha estat recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
 
El Consistori desconeix encara quantes de les 64 peticions finalment hauran d'assumir el deure de guardar un 30% de pisos per a habitatge social. Afirma, però, que "hi ha 19 que podrien estar afectades" per aquesta mesura. Les escasses sol·licituds presentades per promotors immobiliaris entre el 14 de desembre -quan va ser aprovada la modificació del Pla General metropolità- i el 31 de juliol contrasten amb les 234 llicències d'obres majors que l'alcaldessa Ada Colau va dir que l'Ajuntament havia rebut en els mesos d'octubre i novembre.
 
En aquells dies, l'Associació de Promotors de Catalunya havia emès una circular entre els seus socis en la qual els recomanava avançar la presentació de sol·licituds per a no veure afectats pel canvi de regles. En aquest mateix període es van presentar també 157 certificats d'aprofitament urbanístic, amb els quals els promotors intentaven blindar els drets d'edificació previs a les noves condicions.
 
El Consistori, preguntat per aquest diari, explica que els dubtes que té sobre les 19 sol·licituds que "podrien" estar afectades es deuen al fet que els promotors no compten amb el certificat de apovechamiento urbanístic o perquè aquest estava caducat. L'obligació definitiva de reservar un 30% es coneixerà quan s'acabi la tramitació, que, segons fonts de promotors consultades, pot dilatar més d'un any.
 
La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, lamenta que si s'hagués suspès l'admissió de sol·licitud de llicències quan s'ultimava l'aprovació de la norma, com va pretendre sense èxit el govern municipal, el nombre de permisos registrats en allò que va d'any "seria molt més gran". En tot cas, afirma, considera que aquesta evolució es normalitzarà en paral·lel a la consolidació temporal de la mesura, ja que creu que hi ha una borsa de peticions congelades. "Hi havia qui creia que el canvi de norma quedaria sense efectes després de les eleccions", diu, per un possible canvi a l'Executiu municipal després de les eleccions que no s'ha produït.
 
El govern de Barcelona en Comú defensa l'obligació de construir pisos de protecció pública davant del problema d'habitatge que pateix la capital catalana i els municipis del seu entorn, amb falta d'oferta i uns preus pressionats a l'alça. La mesura va ser llançada amb el suport d'entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ​​la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori DESC i el Sindicat d'Inquilins. L'Ajuntament preveia inicialment que la seva mida permetés la construcció de més de 300 pisos socials cada any, tenint en compte la producció anual d'habitatge lliure en els últims anys.
 
Estendre la mesura
 
Aquestes estadístiques, però, semblen ara estar fetes miques. Segons les últimes dades del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, ​​el nombre de visats d'habitatge a la ciutat va caure un 46,7% en el primer semestre de l'any. El motiu, segons l'informe, és la suposada inseguretat jurídica que generava entre els promotors la gestació de dos decrets de la Generalitat. L'afectació per una contracció en la demanda de llicències d'obres majors per la mesura del 30% no es preveu que tingui efectes visibles en les estadístiques fins al segon semestre de l'any.
 
Sanz defensa la importància que la mesura aprovada per l'Ajuntament de Barcelona es traslladi a la resta de municipis de l'àrea metropolitana, de manera que es generi un bloc territorial sòlid en què sigui obligatori invertir en habitatge social. Alguns municipis de la regió metropolitana van aprovar mocions instant moviments en la mateixa direcció que Barcelona abans de les últimes eleccions municipals.
 
Font: www.elpais.com