28 de novembre del 2019

Les llicències per transformar comerços en pisos es tripliquen en cinc anys

El 2015, l'Ajuntament de Madrid va tramitar nou llicències de canvi d'ús de local comercial a habitatge. Al 2018 van ser 360 llicències i fins a l'abril de l'2019 el nombre arribava a les 100 llicències. En total 778 canvis d'ús a la capital de l'Estat, quan tot just cinc any abans, pràcticament no s'havia produït cap. A Barcelona les xifres són semblants: el 2013 es van tramitar 63 llicències i en el 2018 van ser ja 176, a les quals cal sumar 116 del primer semestre del al 2019. L'agregat de canvis de llicències des del 2015 és d'unes 700. El creixement és exponencial: s'han triplicat des del 2013 a Barcelona i el mateix ha passat des del 2016 a la capital espanyola.
 
«Tenim en marxa 15 projectes de reforma en aquest moment, dels quals dos són la transformació d'un local comercial a habitatge», explica Gisela Farrè, sòcia i coordinadora d'obres de Global Projects, 1 constructora especialitzada en reformes que constata l'auge de la demanda a la transformació d'usos. «En els últims tres anys no havíem tingut cap i de sobte, dos», puntualitza.
 
Una alternativa
 
La veritat és que la transformació s'ha convertit en una alternativa. El canvi en els hàbits de consum, particularment pel que fa a el comerç 'on line' té un efecte secundari sobre els establiment que s'allunyen dels principals eixos comercials. «Molts locals es veuen obligats a tancar i passa en molts barris, encara que sobretot en els més allunyats de centre», explica Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona de Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
 
Segons, les dades de què disposa l'òrgan col·legial, el 50% dels locals buits que hi ha a Barcelona són susceptibles de convertir-se en habitatge. Això vol dir que entre 20.000 i 30.000 establiments podria canviar d'ús només a Barcelona. En el cas de Madrid, el 20% de les botigues podrien donar cabuda a una casa, segons les dades que maneja Globla Projects.
 
El Col·legi d'Arquitectes treballa amb l'Ajuntament en el desenvolupament d'un model de transformació d'espais comercials en habitatges i ho fa amb el doble objectiu de protegir determinades àrees urbanes perquè no s'imposi la desertització comercial i poder oferir un habitatge a les persones amb majors dificultats de mobilitat. «L'Ajuntament està buscant fórmules jurídiques que facilitin l'accés, a través de la compra d'espais o de les subvenció directa a les persones o col·lectius», apunta Bestraten.
 
El Consistori barceloní reconeix la necessitat de millorar l'accés a l'habitatge. I aquesta necessitat no només es tradueix en construcció de noves promocions, sinó també en fórmules diferents que passin per reconvertir baixos en pisos. «Per aquesta raó, les llicències concedides en els últims anys han crescut», es destaca i l'àrea d'Urbanisme. Afegeixen que vetllen perquè «en cada operació es compleixin els requisits i que els habitatges tinguin les condicions d'habitabilitat exigibles».
 
Major flexibilitat
 
Els professionals de el sector immobiliari aplaudeixen la iniciativa que duen a terme els ajuntaments en aquest sentit --tot arribi una mica tard, matizan--, però reclamen una major flexibilitat en la normativa. «A Barcelona hi ha una densitat marcada per cada zona i aquesta circumstància no facilita la transformació de locals en habitatge», explica Immaculada Amat, copresidenta de la immobiliària de el mateix nom, que en el seu moment va traslladar a el consistori barceloní una proposta per a canvi d'usos de locals comercials en habitatges. «Si el precepte de la densitat s'aplica molt rígidament, hi ha barris en els quals no es poden generar nous habitatges perquè la seva implantació comportaria augmentar equipaments i no hi ha espai suficient per a això, principalment en el centre de la ciutat», comenta Amat. També cal flexibilitat en en els plans urbanístics que es realitzen amb un horitzó a llarg termini i, després, no tenen en compte els canvis socials.
 
Apunten els professionals que la tramitació de les llicències de rehabilitació, sol ser més ràpides que les que es tramiten per a obra nova, particularment si no afecten l'estructura dels edificis: «En un mes es pot aconseguir un permís per a canvi d'ús» , diu Farrè. «Però en els cas en què es veu implicada la façana, la tramitació pot ser molt més enutjosa», afegeix Amat. "Encara queda molt per fer en aquest sentit", afegeix.
 
Una casa a preu assequible
 
Els joves estudiants i els artistes novaiorquesos amb poc poder adquisitiu ja van veure en els anys 50 en botigues i magatzems una gran oportunitat d'abaratir els seus lloguers i, de passada, muntar el seu taller a casa. Amb el temps, s'han acabat construint lofts i residències prime en alguns d'aquests locals, reformats amb aire avantguardista. Aquest és el model pel qual opten algunes de les constructores que es dedicar a la renovació arquitectònica d'aquests espais. La superfície mitjana oscil·la entri els 60 i 70 metres quadrats i al seu interior sol comptar amb una o dues habitacions, un bany i una cuina integrada en el saló.
 
Comprar un local i convertir-lo en habitatge té un cost menor que comparar un pis directament. La inversió necessària per a culminar la reforma comença per contractar un arquitecte per a la redacció d'un projecte tècnic, més el tràmit per realitzar el canvi d'ús. La reforma depemnde de les qualitats dels materials emprats, però el pressupost mínim és de 50.000 euros per a una superfície de 65 metres quadrats, la qual cosa suposa un cost mitjà de 800 euros per metre quadrat, apunta Global Projects.
 
Font: www.elperiodico.com